En la cura de persones dependents, sovint tant qui cuida com qui requereix atenció pateixen una sobrecàrrega emocional, difícil de gestionar en el dia a dia. Mercè Moreno, psicòloga i coach, en va parlar a la sessió “Com alleugerir la càrrega emocional” organitzada per la fundació.

El paper de les emocions

“Les emocions serveixen per ser conscients de la nostra posició respecte a l’entorn; ens impulsen cap a persones, objectes, accions o idees concretes i en allunyen d’altres”, explica Moreno. “Les emocions donen significat a l’experiència. Poden provocar reaccions corporals o fisiològiques que ens ajuden a conèixer-les i detectar-les, i d’aquesta manera arribar a gestionar-les perquè no controlin el nostre comportament”.

Quines són les reaccions somàtiques provocades per les emocions? Algunes serien aquestes:

• Canvis en el ritme cardíac
• Canvis en el ritme respiratori
• Augment de sudoració
• Canvis en la tensió muscular
• Sequedat de boca
• Pressió sanguínia

Com s’aconsegueix gestionar les emocions? Cal desenvolupar una sèrie d’habilitats que, quan passa alguna cosa o ens trobem en alguna situació, ens permetin:

• Fer-nos càrrec de què està succeint
• Prendre una decisió entre alternatives possibles
• Reaccionar de manera controlada

Això evita caure en l’estrès negatiu (anomenat distrès), que deriva en esgotament mental i físic. Els trets de l’estrès negatiu apareixen quan la pressió que patim és d’excessiva intensitat, dura massa en el temps i provoca un sentiment d’incapacitat a l’hora de gestionar-la. Aquesta sobrecàrrega impedeix afrontar les situacions de forma efectiva: ni podem resoldre les necessitats de l’entorn, ni ens queda capacitat de resposta, ni podem superar el desgast psíquic o físic que ens provoca.

Com gestionar positivament la càrrega emocional

Moreno analitzà diferents maneres d’afrontar positivament les situacions que generen aquesta sobrecàrrega emocional i aconseguir diversos objectius: trobar solucions racionals, tenir autocontrol i avaluar constructivament. Són maneres que tenen en compte la resposta fisiològica, la cognitiva i la conductual.

Algunes de les pautes que va recomanar:

1. Treballar pensaments alternatius als pensaments negatius que ens poden generar situacions concretes, per no caure en l’ansietat. Va posar l’exemple d’un docent a l’aula: si dos alumnes estan distrets i conversant al fons, evitar “ho estic fent malament, es distreuen perquè sóc mal professor”, i raonar “que els alumnes parlin a classe o dibuixin forma part de la conducta grupal típica de l’aula, no significa res respecte de si sóc bon o mal professor”. La primera reacció provoca ansietat, mentre que la segona permet gestionar el problema des de la tranquil·litat.
2. Gestionar els límits: identificar què em pertoca segons el meu rol, no fer-me càrrec del que no em pertoca, assumir que no podré fer-ho tot sempre. Moreno va distingir el cercle d’influència, on sí que puc actuar per canviar les coses, i el cercle de preocupació, on res no canvia independentment del que pugui fer.
3. Distingir empatia de simpatia: l’empatia és bona perquè permet reconèixer, escoltar, comprendre i connectar amb l’altra persona; però la simpatia porta a encomanar-se i mimetitzar-se de les emocions de l’altre, sense mantenir la distància adequada per poder atendre i acompanyar-los de forma efectiva des de la nostra pròpia emocionalitat.
4. Prendre distància emocional: en comptes de caure en una autocrítica que ens retreu cada error, un victimisme que paralitza o el lament estèril de “i si hagués fet…”, recomana posar un escut racional, analitzar i ponderar objectivament què m’està passant i com estic responent.
5. Alimentar el sentit de propòsit: recordar per què cuidem l’altra persona, des de quins valors, amb quina finalitat, quin sentit li podem donar cada dia, ajuda a gestionar millor situacions complexes i a començar cada dia malgrat les adversitats.
6. Cuidar-se un mateix: és fonamental per trobar-nos en la millor disposició física, mental i emocional per les tasques de la cura, tenir sensació de control de la realitat quotidiana personal i mantenir un estat de serenor i benestar adequats perquè el nostre temps d’acompanyament sigui de qualitat.