Cridar la mare, enfadar-se perquè li han pres alguna cosa o voler marxar a casa són algunes de les actituds que trobem a vegades en persones amb algun tipus de demència o pèrdua d’autonomia. Per als familiars i cuidadors, aquests moments són difícils de gestionar, perquè no val raonar, ni respondre amb evasives, ni posar-se nerviós o enfadar-se. Què podem fer en aquestes situacions, doncs, de manera que la nostra actuació respecti l’altra persona i alhora transmeti acceptació i companyia, tot i que no acabem d’entendre què li passa?

El mètode de la validació, impulsat per Naomi Feil, és una eina de gran valor. Permet acollir i reconèixer el valor que aquestes manifestaciones tenen per a la persona, siguin emocions, expressions verbals, accions, i veure-les en continuïtat amb la seva vida.

La mateixa Naomi Feil ho explica en aquest vídeo:

La clau del mètode és l’atenció, l’escolta empàtica, que dóna valor –valida– tot el que l’altra persona expressa, tant de forma verbal com de forma no verbal. Parlar de la mare com si fos viva, per exemple, pot semblar només un retorn a la infància, però per a la persona té un sentit, és expressió de la por, la necessitat de comfort, el dolor d’una ferida de la vida passada, la tristesa de la soledat, etc. Més que conduir la situació cap a un marc racional, la validació acull les emocions, les accepta i les valida.

En aquest vídeo, Naomi Feil interactua amb Gladys Wilson, una dona que gairebé no pot parlar. De la inquietud inicial a la serenor final passen només uns minuts.

Amb aquest mètode, també es treballa el passat, la vida anterior, amb les seves experiències positives, les ferides, els records amagats. Per això cal que qui acompanya la persona gran sigui capaç de tenir una escolta empàtica, centrada en l’altre, prescindint de la reacció que podria tenir. Aquesta comunicació a través de l’empatia l’explica Feil en aquesta TED Talk:

Això és el que s’ha treballat al curs sobre validació impartit per la cooperativa Vincore a la Fundació.

En una primera sessió, es va tractar de com construir l’actitud necessària per crear i mantenir el vincle amb la persona i com és l’acompanyament a través del mètode de validació.

A la segona sessió, es va treballar com arribar a la relació amb l’altre, mitjançant la tècnica de centrar-se, indispensable per establir el vincle. Per a transformar la perspectiva envers la persona acompanyada, es van treballar dos principis: despatologitzar el comportament, per comprendre les necessitats que s’amaguen darrere, i canviar la mirada sobre la persona gran desorientada i els seus recursos.

Per últim, el curs va acabar amb sessions pràctiques, d’acompanyament al dia a dia dels participants.