Com parlar del que costa parlar

Com ha de ser el procés de comunicació amb una persona gran quan apareixen problemes de salut que repercutiran en el seu futur? El dr. Joaquim Julià, cap assistencial del servei de suport integral de cures pal·liatives de l’Institut Català d’Oncologia a Badalona, ho explicà a la sessió de formació impartida el 27 de juny: “Com parlar del que costa parlar quan comença la davallada”.

Una mala notícia, explicà, és una situació de mal pronòstic que altera negativament la visió del pacient sobre el seu futur. Què pot fer el counseling en aquell moment?

  • Facilita el procés d’informació al pacient
  • Permet gestionar les emocions que la informació genera en el pacient

Com a resultat, el pacient és informat de les opcions de tractament i els riscos i beneficis que comporten. Això li permet ajustar les expectatives, les opcions reals de tractament, la possibilitat de supervivència, la gestió de temes pendents i la planificació del procés de final de vida.

El mètode SPIKES

 

Una de les maneres de comunicar-se en aquest moment és l’anomenat mètode SPIKES. La informació s’estructura en 6 passos:

  1. Preparació de l’entrevista: propiciar un ambient de confiança, avaluar si el pacient està prepart, buscar un lloc adient, demanar qui vol que l’acompanyi i mantenir proximitat amb el pacient, mirant-lo directament.
  2. Conèixer la informació i la percepció de la malaltia que té el pacient: esbrinar què en sap, què ha entès de la informació prèvia, quines expectatives i preocupacions té -mitjançant preguntes obertes- i reconduir les males interpretacions, la negació de la malaltia si hi fos i les expectatives no realistes.
  3. Preguntar al pacient si desitja rebre més informació: les necessitats d’informació poden variar al llarg de la malaltia; també convé veure què ha entès la família.
  4. Donar la informació al pacient: introduir la mala notícia de forma empàtica, donar la informació en petits fragments, comprovar que va entenent el que se li explica, evitar expressions tècniques i respondre totes les seves qüestions.
  5. Respondre a la resposta emocional del pacient: cal gestionar la resposta emocional i facilitar-ne la recuperació, deixar-lo plorar, validar els seus sentiments, ser comprensiu i mostrar la disponibilitat a acompanyar-lo.
  6. Establir el pla terapèutic i resumir la situació: fer les recomanacions del tractament, assegurar-se que ha entès el que li hem explicat, oferir opcions de tractament i pactar-les, comprendre les preocupacions, explicar quin serà el nostre paper i mostrar disponibilitat.

Les paraules màgiques

 

Les paraules màgiques, segons el dr. Julià, són empatia, escolta activa i assertivitat.

En què consisteix l’empatia?

  • Percebre el que l’altre sent al seu interior
  • Fer-nos conscients dels sentiments, necessitats i preocupacions dels altres
  • Adonar-nos de què senten els altres sense que ens ho hagin d’explicar
  • Neutralitzar les pròpies emocions per poder sentir les dels altres
  • Reconèixer i respectar els sentiments en un mateix

No és sentir de la mateixa manera que l’altre, ni actuar de forma tendra, ni aprovar indiscriminadament.

I l’escolta activa?

  • Estar realment interessats
  • Respectar
  • Ser permeable
  • Ser empàtic

No és simplement mostrar interès.

I pel que fa a l’assertivitat, en què consisteix?

  • Posicionament empàtic
  • Comunicació verbal i no verbal
  • Escolta activa, validació i reforç

Un bon resum és la fórmula DESC: Descripció de la situació, Expressió de sentiments, Suggeriment d’accions possibles i Conseqüències.

Vèncer la cultura del silenci

 

Cal vèncer la cultura del silenci, la conspiració del silenci al voltant d’una situació dolorosa i difícil.

Si el pacient sol·licita informació, és convenient donar-li seguint el protocol SPIKE. Convé parlar amb la família per fer-se càrrec de quins motius té per no voler que el pacient rebi la informació, i procurar empatitzar amb les seves pors i temors. Una solució és proposar un acord: que la família intervingui activament en com i quan donar la informació. Cal evitar la confrontació, però, i treballar en positiu els mites com no ho podrà suportar, deixarà de lluitar…

És recomanable valorar conjuntament els beneficis d’informar el pacient:

  • Disminueix la sensació d’amenaça pel pacient (podrem treballar junts per afrontar-ho)
  • Evita la sensació d’aïllament
  • Fomenta el sentit de la dignitat del pacient
  • Afavoreix que el pacient assumeixi un paper actiu en el procés terapèutic