Com és el procés gradual de pèrdua d’autonomia? Quines manifestacions té en la persona? Com afrontar cada etapa en la vida d’una persona amb demència?

A la segona jornada sobre el pas de l’envelliment actiu a les dificultats cognitives i motores, Xavier Lorente, gerontòleg i psicòleg, va exposar el procés gradual de la pèrdua d’autonomia i les diferents maneres d’afrontar cada etapa.

Després d’un repàs de què és la demència, va tractar els mètodes i objectius de la intervenció cognitiva, la relación entre intervenció cognitiva i emocional i diverses pautes per poder comprendre cada situació i acompanyar cada persona.

Segons l’escala de deteriorament global (GDS) de Resiberg, el ventall va des de la capacitat cognitiva preservada fins al deteriorament molt greu. Les intervencions poden ser farmacològiques o no; entre les no farmacològiques, poden ser de tipus cognitiu o no cognitiu (les segones es fan càrrec de l’estat conductual i afectiu).

L’objectiu principal és assegurar al màxim  l’autonomia per a les activitats de la vida diària (AVD), segons el cas personal de cadascú. Per això, de forma pràctica, Lorente explicà com ajudar a la higiene personal en les etapes GDS4-GDS7.

Per altra banda, l’acompanyament cognitiu ha d’incloure l’emocional, no correspon només a unes activitats de reforç neuropsicològic. Els sistemes de significat emotiu i cognitiu s’interrelacionen, i un record del passat es pot viure com a present, tant feliç com dolorós. Quan hi ha trastorns de conducta, agitació, etc., cal comprendre la situació de la persona i ajudar-la des de la seva dignitat i la seva trajectòria vital, amb empatia, que permet reduir l’ansietat, l’angoixa o l’agitació i reforçar l’autoestima.

Per poder actuar de forma eficaç cal saber en quina etapa es troba la persona amb demència: malorientació, confusió temporal, moviments repetitius o estat vegetatiu.

Al següent vídeo podeu veure tota la sessió completa.